Haircut

So here comes one day when the storm, this last storm, feels like receding and you know it because when walking, you are happily aware that your body is starting to become yours again - thought not the same. It will never be the same. Something there left to accept! And, right before you think which way to go, you decide it's time for a haircut. Mirror is always nicer to you afterwards.

I arriba a la fi un dia quan la tempesta, la darrera tempesta, sembla que es calma; ho saps perquè, tot caminant, experimentes feliç que el teu cos torna a ser altre cop teu, per més que canviat. Ja mai no tornarà a ser el mateix. Quelcom que hauràs de pair! I abans de pensar on aniràs, decideixes que t'has de tallar els cabells. El mirall serà més complaent amb tu, en acabat.

Pues llega por fin un día cuando la tormenta, la última tormenta, parece que amaina; y lo sabes porque al caminar eres consciente del feliz retorno de tu cuerpo, que vuelve a ser tuyo otra vez, aunque no igual. Ya no volverá a ser el mismo. ¡Aceptarlo queda pendiente! Y antes de pensar hacia donde te diriges, decides que hay que cortarse el pelo. Siempre agradarás mas al espejo, después.